L'ordre de precedències: guia per a gabinets de protocol

Què és l’ordre de precedències

L’ordre de precedències és la relació que fixa la posició protocol·lària de les autoritats en un acte. Decideix qui seu on, qui presideix, qui intervé primer i en quina seqüència es desenvolupen les intervencions.

No és una qüestió de cortesia: és la manera com una institució reconeix públicament el paper de qui hi participa. I és també el motiu pel qual una plaça equivocada es converteix en el problema d’algú l’endemà al matí.

El Decret 189/1981 ho diu amb una frase que val la pena tenir present: la precedència “tan sols implica mera ordenació” i ve determinada pel càrrec, no per la persona. La plaça pertany al càrrec.

Quina és la norma de referència a Catalunya

El text de referència és el Decret 189/1981, de 2 de juliol, que estableix les normes de Protocol i Cerimonial en l’àmbit de la Generalitat de Catalunya, publicat al DOGC del 29 de juliol de 1981 i modificat pel Decret 459/1981, que va derogar l’article 8 i va deixar sense efecte les disposicions relatives als diputats al Congrés i als senadors.

El seu article 3 distingeix dos supòsits que canvien del tot el criteri d’ordenació:

• Actes oficials de caràcter general, organitzats per les autoritats competents amb motiu de festivitats, commemoracions o esdeveniments
• Actes oficials de caràcter especial, organitzats per determinades autoritats perquè afecten de manera específica els seus serveis o funcions

La presidència dels actes de caràcter general correspon, per aquest ordre (article 5), al president de la Generalitat, al president del Parlament, als consellers segons l’ordre de l’annex, i als presidents de les Corporacions Locals de Catalunya, començant per les de categoria territorial més gran i seguint per les de categoria més restringida. Dins de la mateixa categoria s’ordenen pel nombre d’habitants de la corporació que presideixen.

L’article 6 ordena les autoritats de la Generalitat, i preveu dos casos que a la pràctica tornen sempre: quan hi assisteixen autoritats de Corporacions Locals, la prelació la fixa l’autoritat organitzadora de l’acte, i en cas de dubte la resol el Cap del Servei de Relacions Públiques i Protocol de la Generalitat. L’alcalde de Barcelona, en actes celebrats a la ciutat, se situa immediatament després dels presidents de la Generalitat i del Parlament.

Quan a l’acte hi ha autoritats de l’Estat

És el cas que més sovint deixa un gabinet amb dues llistes a la mà. L’article 15 del Decret estableix que, quan en un acte oficial concorren autoritats de l’Estat, civils o militars, i autoritats de Catalunya, la prelació ve determinada per les normes de l’Estat i per les del Decret. La STC 38/1982 va confirmar que fixar la precedència relativa entre òrgans de l’Estat i de la Generalitat en els actes de caràcter general correspon a l’Estat, i va anul·lar per això la inclusió del president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya a la llista de l’article 6.

A la pràctica vol dir que a la mateixa sala conviuen dos ordenaments: el Decret 189/1981 i el Real Decreto 2099/1983, l’Ordenamiento General de Precedencias en el Estado. No és una contradicció que s’hagi de resoldre triant: és un acte amb dos criteris que s’apliquen alhora, i és per això que aquí es tracten com dos protocols diferents sobre el mateix registre d’autoritats.

Com es compon la presidència

Es parteix sempre del lloc d’honor, el lloc 1. Des d’aquí la regla general és que el lloc més important al costat del d’honor sigui a la seva dreta, entesa com la dreta de qui ocupa aquell lloc.

Amb un nombre senar de places:

• el lloc 1 va al centre
• el lloc 2 a la seva dreta
• el lloc 3 a la seva esquerra
• i així alternant cap enfora

És exactament el que diu l’article 11: quan no escau l’ordenació correlativa, la distribució dels llocs es fa respectant les precedències, però alternant a la dreta i a l’esquerra de la Presidència.

Amb un nombre parell de places, o quan les places tenen el mateix rang, no es crea un centre únic sinó una doble presidència: el lloc 1 va al centre dreta i els altres continuen alternant esquerra i dreta.

La numeració de les butaques segueix la mateixa lògica. Fixat el lloc A1, els senars continuen cap a la dreta (A3, A5, A7) i els parells cap a l’esquerra (A2, A4, A6), fila rere fila.

Què passa quan dues persones són al mateix nivell

És el cas que genera més incertesa, i també aquell en què cal una regla escrita abans de l’acte, no decidida sobre la marxa.

L’ordenació avança per graons: primer la categoria, després la subcategoria, després el càrrec o el nomenament dins d’ella. Per a les autoritats civils compta el càrrec institucional que ocupen; per a les militars compten nomenament, grau i antiguitat de servei.

El Decret preveu qui desfà l’empat quan la norma no arriba: l’article 16 diu que qualsevol personalitat o corporació no prevista tindrà la precedència que li atribueixi l’autoritat organitzadora, i en cas de dubte la resol el Cap del Servei de Relacions Públiques i Protocol. L’article 12 fa el mateix per als representants de les esglésies, que s’ordenen segons els costums o tradicions del lloc.

Si després de tots aquests criteris dues persones continuen empatades, entren les regles de base: primer l’edat, després l’ordre alfabètic. Són l’últim graó, i existeixen precisament perquè cap plaça no quedi sense decidir.

Tractaments

L’article 18 fixa els tractaments, i és la part del Decret que més sovint acaba impresa en una invitació: Molt Honorable Senyor per als presidents de la Generalitat i del Parlament, Honorable Senyor per als consellers, Il·lustre Senyor per al Síndic de Greuges i per al síndic president de la Sindicatura de Comptes, Excel·lentíssim Senyor per a l’alcalde de Barcelona i Il·lustríssim Senyor per a la resta d’alcaldes. Als rectors d’universitat els correspon Excel·lentíssim i Magnífic Senyor.

Els extractes i els models d’invitació surten d’aquí, i és la raó per la qual el tractament es desa amb el càrrec i no s’escriu a mà cada vegada.

Delegats, representants i acompanyants

Tres situacions diferents que es presenten en tots els actes:

El delegat o representant. El convidat no pot assistir i envia una altra persona al seu lloc. La regla de l’article 2.c és que qui substitueix legalment una autoritat té la mateixa precedència que el titular; si la substitució es fa per instruccions particulars de qui delega, la persona delegada ocupa la precedència immediatament inferior a la del titular.

L’acompanyant. Arriba amb el convidat i cal col·locar-lo al seu costat, la qual cosa vol dir alliberar una plaça en una fila ja composta sense desmuntar tota la resta.

Qui confirma a última hora. És la causa més freqüent de reorganització, i la més molesta: la sala estava a punt la vigília, i al matí s’ha de refer.

Les preguntes més operatives

Si busques respostes més concretes, la pàgina de preguntes freqüents recull els casos pràctics: com es gestiona la llista d’invitacions, fins on es personalitzen els models, com s’imprimeixen targetes i llistats per a qui rep.

Sobre el funcionament dels protocols i les regles d’ordenació hi ha una pàgina dedicada als protocols, i la composició de la sala està explicada a la pàgina del pati de butaques.

Si aquesta feina la fas a mà

Les regles de dalt s’apliquen bé en una presidència. En un pati de butaques de tres-centes places, amb quaranta càrrecs diferents i tres confirmacions arribades de matinada, aplicar-les a mà es converteix en una feina llarga i fàcil d’equivocar.

És el punt on va néixer CerimoniereWeb: el protocol es configura un cop, i des d’aquí la col·locació es calcula sola. Si després necessites moure algú, el mous.